Excursió a la finca pública de Binifaldó (alumnes de Sisè)

                

Haviem recollit un munter de piles de tota casta i, per això, vàrem guanyar una excursió. La Fundació Ecopiles ens ha regalat una excursió a la Serra de Tramuntana com a premi.

El bus parteix cap a la Serra des del nostre barri. Anam cap a Inca i veiem els indicadors d'alguns pobles que formen part de la Serra de Tramuntana (Sta. Maria, Consell, Binissalem, Lloseta, Alaró ). També veiem alguns d'aquests pobles d'enfora. Quan arribam a Inca, passam per Selva i Caimari per arribar a Lluc.

Arribam al Monestir de Lluc (Lluc, del llatí "lucus"-bosc sagrat-). En baixar del bus esperam a la monitora de l'IBANAT (Institut Balear de la Natura). La monitora que ens va atendre era na Maria Àngels. Després de donar-nos un casc per a poder posar-nos per baixar a la cova, començam a caminar.

Numeram les etapes de l'excursió.

1r. Passàrem per devora un terreny on hi havia margers construint una paret mitgera de pedra en sec. Na Maria Àngels ens explicà en que consistia aquesta tècnica constructiva. Vàrem veure d'enfora la finca de Son Amer.  

2n. Vàrem començar la pujada al turó (elevació no gaire alta del terreny; muntanyeta). Després de caminar una estona ens aturàrem i ens vàrem seure per escoltar les explicacions de la monitora. El lloc on estàvem era abans un olivar, estava ple d'oliveres, però ara hi tenim garriga (pins, alzines, matolls). Na Maria Àngels ens digué que, antigament, les persones vivien de la producció agrícola i que, per això, hi sembraven oliveres per poder collir les olives, fer oli i vendre'l per guanyar doblers. 

 

3r. Ens digueren quins animals viuen per la muntanya. Genetes, martes, cabres, aucells, rapinyaires (corbs, voltors, milanes...).

4t. Un avenc (cavitat natural constituïda essencialment per un pou d'accés i eix verticals o molt inclinats). Anant molt alerta i mantenint una distància, alguns alumnes pogueren veure l'avenc. Maria Àngels ens recorda la importància de seguir els camins marcats i de no anar per dreceres ni botant ni corrent, pel gran perill que això representa (ens podem fer moltíssim mal o inclús matar-nos).

5è. Poguérem veure les restes d'una sitja, el cercle de pedres de la base. Les sitges també eren construïdes amb pedra seca.

6è. I ja arribàrem al lloc esperat: la cova anomenada Sa Cometa des Morts. Vàrem entrar tots amb les nostres llanternes i els cascs posats. Una vegada dins, na Maria Àngels ens va fer apagar els llums per poder experimentar la sensació que dóna la foscor completa. Aquesta cova era funerària, es a dir, hi enterraven els morts a l'època pretalaiòtica però també va ser utilitzada en època talaiòtica. A dins de la cova la sensació de frescor contrastava amb la calor de l'exterior. A l'hivern, al contrari, a dins de la cova hi fa calor. 

Després d'aquesta fantàstica experiència, baixàrem pel mateix camí per tornar al Monestir. Tornam al centre d'interpretació i deixam els cascs, donam les gràcies a na Maria Àngels de l'IBANAT i ens acomiadam.